La joventut davant del mirall
Sempre suposa anar a última hora, i amb la finalitat d’escapar-me de les responsabilitats. Escriure poemes durant la nit per esbargir-me d’una realitat nefasta, al mateix temps que abraço la nostàlgia amb les mans fredes i el cor desfet. Buscant la manera de construir un món perfecte i trobant-me amb resultats insatisfets. Voler escriure,
no poder i odiar el primer vers d’un poema per no ser capaç de trobar les paraules que donen
forma a un sentiment que perjudica l’ànima.
No arriscar per por a perdre, i passar-me el dia estirada al llit contemplant alguna
melodia que es remou sobre meu.
Alço la vista i aixeco els braços intentant agafar un petit bocí d’amor per
omplir el meu cor. Suposo que sempre que busco no apareix, i quan deixo de fer-ho està just davant.
Però
sóc impacient i necessito les mans càlides d’una mare i la protecció d’un pare que vaig
acomiadar tancant els ulls embossats
d’aigua.
Navego entre mars plens de dubtes en busca d’alguna caixa musical, on dins seu s’amaga
la felicitat. I sempre, al fer un pas endavant, l’orgull amb fa petita, tant petita que ningú
escolta l’auxili sortint dels meus llavis.
Sóc jove, odio la joventut i tot el que intervé en ella, on vull fer-me gran però segueixo sentint-me petita, on apareix la por al ser incapaç de dirigir
la meva essència.
Assassinant la màgia i tots els mags, sabent ara, que només eren il·lusions irreals.
Perdre les ganes de jugar,
deixant de banda amistats. Trair
i ser traïda.
Només vull ser capaç que, quan em toqui marxar, pugui amagar-me al cor d’algú i saber
que he estat important.
Ser capaç de combinar les paraules mes dolces de totes
les llengües i escriure un poema que
arribi al cor del
planeta. Ser la veu dels que s’han quedat sense ella.
Ser aquella nota musical d’una cançó melancòlica que dansa discretament sobre les
notes d’un piano imaginari.
De trobar la inspiració, sense la necessitat de tancar els ulls.
Deixar de banda l’existència d’aquells
que van ferir l’esperit de nens innocents.
Comprendre poesies i
guardar-les entre les mans.
Volar sobre les paraules d’un llibre espantat.
Ser Jove per una eternitat i deixar
de ser-ho si això em destrossa.
Reunir les peces trencades de la meva ombra perduda entre el carrer del costat meu.
Poder arribar als vostres
cors només entregant-vos un sentiment pur, deixant de banda
els defectes y les aparences.
Però sobretot, ser capaç d’escoltar el meu cor bategant.
DARK
No hay comentarios:
Publicar un comentario